Sembla que un cop més els papes i els seus aliats de la bata blanca, m'han pescat. I és que els meus "mals de panxa" injustificats no tenen com el seu nom indica... cap justificació. En poques paraules que tant l'ecografia d'abdomen, com la de cor, com les analítiques de les meves caques (puaj!!) com tota la resta està en perfecte estat de revista. Això inclou la visita a l'otorrino que amb una broma que no li va fer gens de gràcia al papa li va dir: "la bona notícia és que la Laia hi sent perfectament, i la dolenta, és que la Laia hi sent perfectament, sempre". En fí que una cosa és sentir i l'altre és escoltar, per això al papa no li va fer gràcia l'acudit...

També vaig aprofitar per anar a la dentista i de pas visitar al Pepe. I sí, com que sòc mol cool, la meva dentista és a Madrid, que passa?. Em va ajustar una mica les dents i cap a casa amb els deures de fer-me uns massatges al paladar per fer-hi una mica més d'espai per la meva llengua.

I finalment va arribar el dia d'anar de colònies amb l'escola. Va ser fantàstic, anar amb l'autocar, passar tot el dia fora, fer jocs de nit buscant "l'Alicorn", etc. I no em vaig estranyar gens. Els pares... no ho tinc tant clar, i menys veient-los amb els ulls plorosos dient-nos adéu des de la vorera de l'escola.

I després de les colònies, l'avaluació de final de curs... El temut dia de la reunió entre els profes i els pares. Afortunadament com que he

anat a estudiant cada dia i no ho he deixat per a l'ultim moment, he aprovat el curs amb nota. Els pares estant moooolt contents i moooolt agraïts a la Judit, la Mari Luz, la Rosa i tot el personal que ha estat treballant amb mi, tant a classe com al menjador, com a l'hora del pati o fins i tot en els recorreguts amb l'autocar. Els pares creuen que han fet una molt bona feina aquests curs i només desitgen que agafin forces per l'any que vé.

I una de les coses més xules d'aquest curs ha estat la pinya que han fet els pares de la

classe. Tant bé s'ho passen que organitzen sortides a Ulldemolins, per banyar-nos al riu, un berenar a Montblanc (el poble de la princesa i Sant Jordi), una excursió amb kayak per la Costa Brava o un sopar només de mares amb concert inclòs. Això està molt bé perquè d'aquesta manera si algun dia se'm deixa l'autocar (és un suposar...) sempre hi ha alguna mare o pare que em pot baixar i arreglar l'incident (si mai passés, és clar...).

Aquests dies, amb el cole ja acabat però els pares encara

treballant, vaig al casal d'estiu, on fem jocs d'aigua, disfresses i un cop per setmana ens anem d'excursió, al Jardí Botànic, a la platja del Fòrum o al parc Catalunya en Miniatura és a dir, a la nostra escala. Ens ho passem molt bé i això és proporcional a la cara que posa la mare quan veu el color de la meva samarreta quan arribo a casa.

L'Oriol també va al casal d'estiu, però ja pensa en el curs vinent, quan vagi amb mi al cole dels grans. N'està molt orgullós, i els pares... contents de simlplificar la logística. Bon estiu a tots.